Sense por a la intensitat del compromís

(Grup Aixopluc) Quan vam començar a escriure el testimoni voliem començar dient: “Ja fa al voltant de uns 10 anys que el Pep va començar a acompanyar-nos, just quan va venir a l’arxiprestat”...però ens han entrat els dubtes i hem buscat l’inici del nostre camí plegats amb ell i, concretament, és al setembre del 2007 quan en Jaume Fontbona ens envia un correu electrònic que diu “el mail del nou consiliari de grup és pepsoleraco@gmail.com”. Realment que el seu mail personal inclogui la paraula ACO és més que significatiu del seu compromís amb l’acció catòlica.

Ara sí! Al setembre del 2007, fa gairebé 13 anys, en Pep va començar a acompanyar-nos. En aquell moment encara érem militants de la JOC i no va dubtar a agafar la responsabilitat d’estar en un grup de la JOC amb reunió setmanal, actes de campanya, d’iniciació, sortides, jornades de formació...i en uns últims anys de militància jove molt intensos i amb molta implicació i, sobretot, amb moments personals molt diferents als d’ara. Alguns just s’havien casat, d’altres no tenien ni parella i els fills encara no havien arribat,i ja tenim 9 criatures al grup. Realment, hem viscut amb ell moments crucials de la nostra vida on no ha estat un simple espectador, sinó que ha posat l’accent en l’Evangeli…mentre fèiem la revisió de vida, depèn com anava el tema, ja el veies como buscava algun text que realment ens pogués il·luminar.

Recordem amb molta estima l’humor punyent que feia servir sovint quan algú no podia venir a última hora o la ironia que gastava quan ens costava trobar un dia de grup. Mil coses podríem explicar, a vegades se li acabaven les piles de l'audífon i la desconnexió era total, i si trucaven al timbre de la parròquia ja podien esperar perquè no els sentia. Quan fèiem alguna reunió a la nit, els ulls li queien que donava gust, amb la por que el coll no li fes una estrebada. Són simples anècdotes que ens fan tenir present el Pep més humà, el més proper, el Pep que ens estimàvem …

La foto que circula d’ell per tot arreu beneïnt els animals als tres tombs té molt més significat del que sembla, perquè tenia molt clar des que va arribar a l’arxiprestat, i així ho compartia, que a la tribuna d’autoritats no s’hi pensava posar i que els animals es beneïen a la porta de l'església. No volia reconeixements, simplement hi era, estava present, donava aquella pista perquè la revisió de vida agafés un altre aire o simplement callava quan la cosa ja rutllava. 

Sovint ens parlava dels altres grups que acompanyava perquè eren testimonis per ell i ens ho volia transferir.

El trobarem molt a faltar i sempre el recordarem a la porta de la parròquia esperant-nos amb bona cara i preguntant si falta algú més per arribar. T’estimem!

Treballant com a grup hem descobert alguns valors que ens has transmès a cadascú. Alguns son:

●     esperança. Sempre mirant endavant i amb bona cara, descobrint en el que vivíem que val la pena tirar endavant aquest mon.

●   atenció. Sempre tenint cura de tots i totes, preocupant que ningú es despengés i que tothom pogues gaudir de la vida de grup, tal i com ell feia.

●     alegria: era molt difícil que el Pep no ens rebés amb un somriure obert. Durant aquests anys no han faltat els dies complicats o els moments difícils. Amb el seu acompanyament el Pep sempre ens transmetia aquesta alegria tranquil·la i constant, fent de la seva presència una llum que animava al grup.

●  senzillesa: ens agradava molt que ens rebessin a la porta, com ens acompanyaves quan marxavem del tema, amb una pregunta simple i una petita reflexió, que ens ajudés a obrir el cor sense sentir-nos jutjats

●     humor: des del primer moment ens vam sentir acollits per aquestes bromes peculiars, que ens transmetien molt d’amor

●     implicat en la vida de tots: la seva vida tenia molt de la vida dels que l'envoltàvem, i així ho transmetia. Era capaç de fer seva tant la vida de un nen de catequesi, com la de un avi de l'asil.

●     coherent: vivia tal i com creia que havia de viure, i això era un do que ens transmetia.

(testimoni de la pregària que l'ACO de la zona va fer per ell a Sant Andreu l'1 de març de 2020).