 |
| Recés a Sant Pere Reixach. 2013 |
(Grup Pla de Fornells) Per al Pep la
parròquia era casa
seva i la feia casa de tots. Ja abans de
ser l’hora de la reunió, ens
esperava a la porta, des d’on
podia veure com anàvem arribant.
Sempre interessant-se per
tots, fèiem la xerradeta prèvia a
la reunió.
Però a l’acabar la reunió, quan ens acomiadàvem, per tard que fos, també sempre ens acompanyava més enllà de la porta, i ens dèiem bona nit. Són detalls senzills que diuen molt del Pep.Feia 11 anys que el Pep era el nostre consiliari. Fou quan en feia 12, va morir el Josep Mª Puxan, que havia estat el nostre consiliari durant molts anys.Quan li vàrem proposar al Pep de ser el nostre consiliari, ell no va dubtar, malgrat tots els grups que ja tenia, i ens va dir: ”No puc dir no a un grup que ha acompanyat tants anys el meu amic Puxan”, sempre ens ha quedat aquest fet de generositat del Pep i d’admiració i estimació pels seus amics.El Pep ens ha acompanyat sempre des de la discreció, sense cap protagonisme, deixant sempre llibertat, qüestionant quan ha estat necessari enmig de la revisió de vida, ajudant a trobar la síntesi, expressions, d’ell a la revisió de vida com: “I ara què és l’ important?”. “Deixem-nos sorprendre per l’Evangeli”. Sempre ajudant-nos a tastar el bon gust per l’Evangeli com a font inesgotable de vida.Fent-nos veure a la revisió de vida, que “no som salvadors de res, sinó acollidors del moment present, llegint la realitat amb una mirada nova, una història de resurrecció que ens transforma i ens canvia per dins, això és la Pasqua”, ens deia.I també sovint ens deia: “Jesús ens anima a fer un recorregut per un espai de la nostra vida que no podem controlar”. “Una crida a re-inventar-se cada dia des de la fe en Jesús que és qui pot fer-ho possible”. “ Allò que ens pot semblar que ens ha desmuntat la vida, pot convertir-se en trobada amb Déu”
(testimoni de la pregària que l'ACO de la zona va fer per ell a Sant Andreu l'1 de març de 2020).
Però a l’acabar la reunió, quan ens acomiadàvem, per tard que fos, també sempre ens acompanyava més enllà de la porta, i ens dèiem bona nit. Són detalls senzills que diuen molt del Pep.Feia 11 anys que el Pep era el nostre consiliari. Fou quan en feia 12, va morir el Josep Mª Puxan, que havia estat el nostre consiliari durant molts anys.Quan li vàrem proposar al Pep de ser el nostre consiliari, ell no va dubtar, malgrat tots els grups que ja tenia, i ens va dir: ”No puc dir no a un grup que ha acompanyat tants anys el meu amic Puxan”, sempre ens ha quedat aquest fet de generositat del Pep i d’admiració i estimació pels seus amics.El Pep ens ha acompanyat sempre des de la discreció, sense cap protagonisme, deixant sempre llibertat, qüestionant quan ha estat necessari enmig de la revisió de vida, ajudant a trobar la síntesi, expressions, d’ell a la revisió de vida com: “I ara què és l’ important?”. “Deixem-nos sorprendre per l’Evangeli”. Sempre ajudant-nos a tastar el bon gust per l’Evangeli com a font inesgotable de vida.Fent-nos veure a la revisió de vida, que “no som salvadors de res, sinó acollidors del moment present, llegint la realitat amb una mirada nova, una història de resurrecció que ens transforma i ens canvia per dins, això és la Pasqua”, ens deia.I també sovint ens deia: “Jesús ens anima a fer un recorregut per un espai de la nostra vida que no podem controlar”. “Una crida a re-inventar-se cada dia des de la fe en Jesús que és qui pot fer-ho possible”. “ Allò que ens pot semblar que ens ha desmuntat la vida, pot convertir-se en trobada amb Déu”
(testimoni de la pregària que l'ACO de la zona va fer per ell a Sant Andreu l'1 de març de 2020).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada