Benvolgut Quim:
Finalment em poso davant la taula i em decideixo a
escriure’t. El primer que t’haig de dir és que t’entenia millor quan escrivies
a màquina les coses. Realment vaig estar com dues hores per arribar a entendre
algunes coses de la teva carta i finalment amb l’ajuda d’en Joan-Enric em
sembla que ho he entès gairebé tot.
Primer de tot, et parlaré del JOBAC, en el qual hi ha hagut
bastantes novetats, una és la incorporació definitiva d’en Josep Miralles com a
substitut teu. Ha encaixat molt bé i a poc a poc va entenent el Jobac. A la
trobada de grans va tenir intervencions afortunades i s’hi va trobar molt bé.
Una altra novetat és que en Joan-Enric va d’una manera
regular al Bon Pastor i a poc a poc es va guanyant la confiança de la gent d’allà.
Crec que la seva entrada allà ha estat decisiva, ja que, si no, a hores d’ara
t’hauria d’estar parlant jo que el Bon Pastor ha deixat el Jobac, perquè hi ha
hagut problemes molt importants, sobretot en l’aspecte de coordinació i encara
que no s’han solucionat, de fet ha evitat que fossin irreversibles.
Hem fet ja dues trobades de Jobac, una a nivell de joves i
una altra de grans.
La dels grans va anar molt bé i va consistir a definir-nos
sobre el que enteníem que eren els nostres grups, la revisió de vida, el medi,
la fe, i la coordinació. La gent hi va participar molt activament i, segons van
dir, per primera vegada van entendre què és el que estàvem fent, sobretot en
l’aspecte de la coordinació. Hi havia sobretot tres del Clot molt combatius de
la coordinació en el treball de grups, però a la tarda a l’assemblea la cosa va
quedar molt clara. Espero que els del Clot t’enviïn les conclusions quan
estiguin fetes.
La trobada de més joves va ser la conflictiva, ja que es va
presentar la nova forma de coordinació, que tu ja coneixes, que de fet tothom
ja coneixia, però que en la trobada, per part dels del Bon Pastor, es va anar a
desmuntar-ho, cosa que va portar molta tensió amb la gent dels altres barris i
la impressió per part dels que hi van anar (jo no hi vaig ser, ja que era a la
trobada de grans que era el mateix dia) fa ser molt fotuda. Ara intentem
repensar-ho en els grups treballant-ho a nivell de revisió de vida sobre els
fets que allà es van donar, com a nivell de repensar en els grups la coordinació.
Ja veurem com acabarà. El positiu que hi hem vist en aquest fet és que per
primera vegada s’ha provocat que la gent es qüestionés sobre la coordinació.
El dia 28 d’aquest mes es casen dos dels Mercader: en Joan i
la Rosa, que m’han dit que t’ho digués, suposo que et deuen haver escrit, ja
que volen venir una setmana per aquí a París.
Aquest dissabte vinent recomencem el seminari de joventut,
que ha costat prou de recomençar. Per cert, suposo que deus saber que en Tano
ha estat malalt i encara no s’ha reincorporat a la feina, espero que ho faci
aviat, ja que fa molt que dura.
Aquesta setmana estem fent una lluïda Festa Major de la
Sagrera, amb molts actes: festivals, cinema, teatre, sardanes, esbarts,
campionats, homenatges, etc... i molta feina, ja que tot està centralitzat al
Centre Parroquial del qual, com saps, en soc el consiliari.
Fins una altra vegada en què ens puguem comunicar. Ho deixo
per ara, ja que em comencen a reclamar.
El teu amic,
Josep Soler
17 de novembre de 1976.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada