 |
| En Pep amb antic militants de la JOBAC del Bon Pastor el 16 d'octubre de 2011 |
(Cristina Manresa) Recordo el dimarts 7 de gener del 2020, eren les 16h, sortíem del Metro, Plaça Orfila, tocaven les campanes de l’església de Sant Andreu, l’església s’anava omplint de gom a gom, un silenci que manifestava el buit i la tristor i a l’hora l’agraïment profund pel mestratge que havíem rebut d’ell, cada un i cada una de tots els presents... Érem moltes, moltes persones i pensava: “EN PEP, SABRIA EL NOM DE CADA UN/UNA DE NOSALTRES!!” i ara a cada un/una amb aquell somriure ample i acollidor, la seva salutació seria uns cops a l’esquena dient el teu nom enmig d’una sonora rialla per mostrar-te la seva alegria.. El seu comiat va ser un testimoni profund de tot el que va ser, va viure i va donar
No hagués pensat mai fer un relat de la seva vida com a rector.. jo parlaré dels anys en el Bon Pastor. Penso que hi ha moltes persones que ho podrien fer millor que jo, però sí vull dir que, abans d’escriure, he parlat amb gent de la parròquia del Bon Pastor (Paco Serrano, Teresa, Caty, Carmen, Celia, Ferran B., ..) als que ha deixat una petjada profunda, religioses (Elia, Cruz) i jesuïtes (Jesús Lanao) que van compartir vida amb ell, joves, veïns i veïnes del barri creients i no creients.. He extret algunes frases de textos escrits per Jesús Lanao, Mari Montáñez i de frases escrites pel mateix Pep que estan recollides en algun text del Blog “Gràcies Pep Soler”.
El Pep va arribar al Bon Pastor el 1981 i al cap de poc temps va ser nomenat rector de la Parròquia. Per a ell ser rector volia dir primer de tot aterrar al lloc, conèixer la realitat del lloc, afavorir sinèrgies amb la gent, sentir com a propi allò que motiva, preocupa, alegra la gent del barri. Deixar-se trobar com a veí. I a partir d’aquí, anar creant referències, lligams entre la gent. Aquesta manera de fer el va portar a crear realitats de comunitat cristiana, i una comunitat en la qual hi hagués militants, persones que, gràcies a ell, van fer un procés de responsabilització, de sentir-se activament presents en la Comunitat i molt implicats en la vida del barri.
Va esdevenir el “motor del canvi”, l’iniciador de la Comunitat parroquial a tot nivell: fer equip amb les comunitats de religioses i de jesuïtes, dinamitzar el Consell Parroquial,.. Es van crear els Grups de Revisió de Vida d’adults, els moviments de joves, la JOBAC va arribar a tenir 12 grups, amb més de 120 militants. Pares i mares catequistes, l’acollida de parelles.. I sempre obert a qualsevol iniciativa que sorgia com va ser iniciar una Escola de pregària, Exercicis a la Vida Ordinària,etc
Un dels seus objectius era que la parròquia fos dinamitzadora del barri (una mena de simbiosi enriquidora per a tothom). Per això estava en contacte amb l’Associació de Veïns, els grups polítics, la Cooperativa, l’esplai La Pinya, etc. Això va promoure que adults i joves de la Parròquia anessin assumint responsabilitats fora: a les entitats del barri (AAVV, AJCA,(Associació de Joves contra l’Atur..) en el treball sindical a les empreses, a les AMPA,s de les escoles i també en les activitats eclesials de l’Arxiprestat i de la zona.
Els anys de rector d’en Pep van ser una “època daurada” a molts nivells: social, polític, eclesial..
Però voldria destacar la seva manera d’aconseguir-ho, la seva pedagogia. En Pep era lúcid, brillant, senzill, treballador, apassionat, eficaç, fidel a l’ Evangeli, fidel als joves, a la seva gent, a les parròquies que havia servit, a noves iniciatives i projectes..Tenia el do de saber involucrar les persones, captava les capacitats de cada u/una i les potenciava, feia comunitat reforçant la individualitat, ell oferia espai i temps esperant que arrelés una llavor i donés profunditat a la persona, vida interior sempre en un context de grup. Tenia el do de “fer lo difícil, fàcil”. Tot era important per crear una bona convivència i comunitat.
Són d’aquelles persones referents que passen per la vida i ens van ensenyant a viure l’Evangeli” “Va ser el motor que ens unia tot i la diversitat de persones que érem a la parròquia” “Ens va fer reaccionar i entendre que estàvem cridats a implicar-nos i fer possible una Comunitat oberta, on tots i totes tinguéssim un lloc i poguéssim participar i créixer” “El Pep ens va fer veure que una altra manera de viure era possible.. més oberta, més atenta als altres, més capaç d’acollir i entendre al que és diferent i sobre tot sent partícips del canvi” “Volia una església de tots i per a tots” Aquestes aportacions me les van expressar adults de la Comunitat parroquial..
És indiscutible que el Pep va deixar una petjada inesborrable.. vaig conèixer al Pep quan era rector del B.P, jo professora de l’escola parroquial i dp directora de l’escola, vam estar involucrats en la vida parroquial i posteriorment, he tingut l’oportunitat en aquests darrers anys de col·laborar amb ell en algun projecte arxiprestal.. el Pep seguia escoltant, comprenent, amb un sa realisme acostumava a situar-nos en la realitat, a preveure el que podia esdevenir.. feia tocar de peus a terra.. Sempre hem començat totes les reunions abans i ara amb el comentari de l’Evangeli .. No havia res més important i a l’horitzó Jesús de Nazaret.
L’he admirat en la seva dedicació, la seva força, la seva capacitat d’aglutinar persones, grups.. la fidelitat a l’Evangeli.. compromís amb l’església i la seva gent..
“Et donem gràcies pel testimoni que ens has deixat, treballant amb tu hem conegut l’amor, la tendresa i la bondat de Déu a la nostra terra”. Tu no eres conscient però ens has marcat, ens has deixat un gran mestratge per a seguir construint el Regne de Déu!! Gràcies, Pep!!
Cristina Manresa
