En record d'en Pep

Quim Cervera, Jesús Lanao, Pep Soler i Josep M. Fisa

(Jesús Lanao) Seria cap el 1978-79. Al Bon Pastor venia en Joan Enric Vives a ajudar Mn. Joan a la parròquia (una mena de “vicari”, a estones). Com que no teníem màquina de ciclostil elèctrica, quan necessitàvem fer fer còpies de cançons, etc. (per a trobades de la JOBAC, etc.) jo anava a la Sagrera. Allà em rebia, molt amable, en Pep, i amb una rapidesa i diligència increïbles em lliurava les 100 o 200 còpies que necessitava. 

El 1981 en Pep va venir al Bon Pastor i, al cap de poc temps, va ser nomenat rector de la parròquia. A ell li feia molta il·lusió (per això havia demanat venir al barri). 

Va esdevenir el “motor del canvi”, a tot nivell: fer equip amb les comunitats de monges i de jesuïtes, dinamitzar el consell parroquial, etc. Es van crear els grups de revisió de vida d’adults, la JOBAC s’eixamplà (arribant fins als 12 equips, amb més de 120 militants). I rebia amb molt de gust les iniciatives que sorgien: escola de pregària, exercicis a la vida ordinària,etc. 

Un dels seus objectius era que la parròquia fos dinamitzadora del barri (una mena de simbiosi enriquidora per a tothom). Per això estava en contacte amb l’Associació de Veïns, els grups polítics, la Cooperativa, l’esplai La Pinya, etc. No volia “capelletes” (li feia basarda). 

Aquest tarannà va caure molt bé entre la gent del barri (de tota mena); per això de seguida va ser molt valorat i acollit per tothom (creients i no creients). 

Vam celebrar els 50 anys de la parroquia (devia ser el 1988-89). El lema: “50 anys… i estem començant ¡” Aquest lema (que òbviament es prestava a bromes com “I quan acabarem?”) reflectia el seu esperit dinàmic i de futur (no hem “assolit” cap meta perquè aquesta està a l’horitzó que cerquem…).

Va ser una “época daurada” a molts nivells: social, polític, eclesial. També esclatà la crisi laboral  amb un atur que colpejava  joves i adults. Per això van sorgir les cooperatives (“Copastor”, allotjada als locals de la parroquia; “La Llauna”, al Poble Nou, i l’Associació de Joves contra l’Atur (AJCA), que també es va aixoplugar (en els primers temps) als baixos de la parròquia 

En Pep, durant els 11 anys de la seva estada al Bon Pastor, va deixar una petjada inesborrable. Tots en vam ser testimonis i beneficiats agraïts, doncs vam gaudir d’una “església” renovada de la qual en Pep era una mena d’estendard.

Jesús Lanao, Pasqua 2020