El Pep ha ressuscitat!

El Pep amb el seu germà Albert i el seu nebot Bernat fent camí als Ports de Beseit. Juliol de 1995

(Albert Soler) El buit que el Pep ha deixat en tots nosaltres, amics, companys, feligresos, família... és gran. Aquest sentiment s’agreuja aquestes setmanes de pandèmia i de confinament tan estranys i tan durs que vivim. Què hauria fet el Pep en tal cas? Què hauria dit en tal situació? I pensem: quina tristesa, tanta feina que ha hagut de deixar a mitges, ell que vivia tan atent a la parròquia, a l’asil, a l’ACO, a la gent... Quina llàstima que no hagi pogut completar tal projecte o tal altre!

I així anem fent camí conversant sobre tot el que ha passat darrerament. I no ens adonem que el Pep fa camí al nostre costat. No el sabem reconèixer. I tornem a pensar que el trobem tant a faltar a la parròquia, al grup, a la família. Quina tristor aquests dies amb l’església buida. I ell mateix ens ha de dir: Feixucs d’enteniment! No calia que passés tot això? Encara no ho heu entès? I mentre ens explica el sentit de tot el que estem passant —començant per la seva mort sobtada, pels enormes sofriments que es viuen als asils (a la Casa Asil de Sant Andreu!), als hospitals, a les famílies—, tot fent revisió de vida, se’ns abrusa el cor. I ens diu: El Senyor passa enmig de tots aquests trasbalsos, Ell hi és!

Finalment, quan partim el pa de l’amistat, del compromís, de la pregària, com tantes vegades havíem fet amb el Pep, encara que sigui a distància, llavors el reconeixem: realment el Pep ha ressuscitat, tal com havia dit el Senyor! I just en aquest moment, el Pep desapareix del nostre davant.

Per què Jesús desapareix quan els deixebles que fan camí amb Ell l’han reconegut? Per què els ressuscitats juguen a fet i amagar? Perquè som nosaltres que hem de canviar la nostra manera de contemplar el que succeeix al nostre voltant mentre fem camí. Perquè som nosaltres que veient, jutjant i actuant hem de revelar als que ens acompanyen el sentit del que està passant. Perquè som nosaltres que compartint el pa hem de ressuscitar i hem de fer que tot ressusciti. Perquè res no ressuscita en el més enllà que no hagi començat  a ressuscitar en el més ençà. Perquè hem d’aprendre a deixar-nos ser i a deixar que els altres siguin. Perquè hem de deixar que el Senyor sigui, i que el Pep sigui amb Ell.

Albert Soler Llopart