 |
| Àngels Oliver, Joaquim Sellés, Mª Teresa Botinas, Pep Soler, Antonia Vidueira i Mn. Josep Mª Solé |
(Pep Soler) A molts nivells la nostra església necessita renovar-se i
això es fa patent perquè la nostra vida neix de l’evangeli i aquest no és una
recopilació de lleis que hem de complir sinó un munt de vida a punt de fer-se
realitat.
Nosaltres venim d’un moment molt gran de renovació que ens
ve del Concili Vaticà II. En aquells moments a molts els va semblar que tot
plegat venia d’una colla d’insatisfets que es volien apoderar de l’església.
Quan de fet venia d’un home molt gran, Joan XXIII, que ens animava als
cristians i a tots els homes de bona voluntat a tornar a agafar l’evangeli i
sentir tot el vent renovador que aixecava vint segles després de Jesús.
La nostra església de Sant Andreu ha fet en els darrers 50
anys un camí que ha obert portes i finestres, que ha deixat entrar l’aire
sempre nou de l’Esperit i per tant ara està molt a punt no per deixar-se
arrossegar per un cofoisme que fa pensar que ja ho hem fet tot, ni per
pessimisme que fixant-se en la llunyania dels homes del nostre temps creiem que
tenim el perill de que agafem un constipat i que per tant hem de tancar portes
i ja seran els altres els que s’adonaran del tresor que tenim nosaltres.
Aquest curs hem parlat de renovació dels que formem el
Consell Arxiprestal i també dels que formen les Comissions de treball de
l’Arxiprestat. Aquesta història no ens ha agafat gens a punt, ja que som
conscients que no és fàcil trobar nova gent. Ho hem intentat i hem
aconseguit algun resultat. No donem el fet per acabat, volem que s’instal·li en
la mentalitat de la nostra Església el que tothom estigui disposat a canviar i
a assumir noves responsabilitats i no per qualsevol afany sinó perquè creiem
que quan això es dóna donem la prioritat a l’evangeli i aquest es converteix en
font de nova vida. Ser Església no és tenir-ho tot controlat sinó deixar que hi
càpiga l’Esperit i que sigui ell el protagonista de la vida.
I hi ha hagut un moment molt especial en la nostra església
arxiprestal: la trobada del Consell Arxiprestal i els Consells Parroquials el
dia 4 de maig a l’escola del FEDAC, on ens va ajudar Rafel Abós, un laic de Sant Pacià, ens va
ajudar posar la nostra atenció, no en la responsabilitat que tenim, sinó en
allò que passa en el nostre cor. I per això ens va acostar a l’Evangeli a
través d’un quadre que ens va fer redescobrir-lo, i on els diferents
personatges es convertien en portes a través de les quals ens posen a prop de
Jesús. I després escoltant un fragment de l’evangeli que repetit i anant-nos
centrant en un dels aspectes de la narració posava en primer pla de la nostra
vida allò que Jesús ens vol dir.
Va ser un matí intens, que ens va tocar el cor, que va posar
una nova llum en la nostra vida i que ens va fer sentir la nostra
responsabilitat, no com una càrrega dura i que desperta el nostre orgull de
saber per on ha d’anar l’Església del nostre temps, sinó com un servei al que
Jesús ens ha cridat i que és servei quan sabem mirar als altres a través de
Jesús i desperta una gran confiança en un futur que no és nostre sinó de Jesús.
“Rebeu l’Esperit Sant, com el Pare m’ha enviat , també jo us envio a vosaltres”.
En aquest sentit el darrer Consell Arxiprestal farà una
mirada a tot allò que fem com església arxiprestal, veurem com va néixer, quin
procés ha fet i quins camins de futur es dibuixen. El curs vinent, impulsats
pel Pla Pastoral que compartim amb l’església diocesana, ha de ser un bon
moment de renovació, que vol dir redescobrir l’evangeli com a font de vida,
deixar-nos seduir per Jesús i acollir tot l’amor del Pare que ens obre la porta
de la seva casa perquè sigui la casa de tots. Segur que de tot això sortiran
noves persones, noves responsabilitats i descobrir que la nostra església té
molt camí a fer que és el camí de Jesús.
Pep Soler
(editorial del butlletí Arxiplegats, de l'arxiprestat de Sant Andreu. Pentecosta 2019)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada