La bellesa serena d'en Pep

Fotografia del comiat d'en Pep, el 7 de gener (Sant Andreu de cap a peus)

(Bernat Soler) La família del Pep volem dir-vos a tots vosaltres una cosa que ja sabíem de fa temps però que aquests darrers dies se’ns ha fet molt evident: el Pep tenia una gran família, una família immensa i inacabable. No som només nosaltres, els seus familiars de sang: som nosaltres i vosaltres. Tots vosaltres també sou la família del Pep. Sabem del cert que ens estimava tant a nosaltres com us estimava a vosaltres. Aquests dies hem pogut posar cares a molts noms que ens sonaven de mil històries vostres que ell havia volgut compartir amb nosaltres. Perquè no hi havia dia que vingués a les nostres cases que no ens expliqués tot el que passava a les parròquies i als barris on ha estat. I hem comprovat amb sorpresa que també havia volgut compartir amb vosaltres moltes petites i grans històries familiars nostres. Vosaltres sabeu tantes coses de nosaltres com nosaltres en sabem de vosaltres. Perquè el Pep era així: algú que teixia fils invisibles d’unió entre les persones. Ho feia amb entusiasme, amb bonhomia, de manera encomanadissa i sempre discreta. Ho vivia tot amb intensitat i amb profunditat. Ho guardava tot i ho meditava tot en el seu cor, com Maria. El seu cor se sobreeixia de noms. Moltes vegades l’hem vist fatigat, rendit. Mai no l’hem vist desanimat, ni enfadat. No tenim cap dubte que aquesta ha estat la causa de la seva mort: no li cabien més noms al cor i el seu cor, immens com era, ha dit prou!

Ell ho havia escrit i ho havia dit moltes vegades de moltes maneres: ser capellà és Déu i la gent. Déu i la gent, vet aquí un resum de tota la seva vida. Ser al costat de la gent, ja siguin familiars, feligresos, veïns, amics, passavolants, malalts, nens, avis, joves... Aquest dies ens heu explicat infinitat d’històries del Pep que posen de manifest això. I ens agradaria que ens les continuéssiu explicant. Si voleu, podeu escriure-les enviant un correu a l’adreça que després sortirà a la pantalla. (santandreu54@arqbcn.cat)

I ara penseu, si aquí a la terra el Pep ha fet tot això i més per nosaltres, què no farà al cel? Hores d’ara ja li deu estar explicant al Pare totes les nostres petites històries, amb entusiasme, amb alegria, amb preocupació: aquell ha fet això, a aquell altre li està passant això, caldria fer això altre... Tinguem ben clar que tenim al cel algú que vetlla per nosaltres exactament com ho ha fet a la terra.

Llegim en un escrit del germà Roger de Taizé: “No hi ha res més bell que un rostre que s’hagi tornat transparent per tota una vida de penes i alegries, de combats i de pau interior.” Fa temps que havíem pogut apreciar aquesta mena de transparència en el rostre del Pep: havíem vist com, mica en mica, després d’una llarga vida de pregària, d’acompanyament, de presència discreta s’anava configurant al rostre de Jesús. Quina bellesa serena i discreta la del Pep!