En Pep Soler, capellà, amic, va néixer el 9 de gener de 1950 a La Geltrú i va morir el passat 4 de gener de 2020 a Sant Andreu del Palomar. Uns quants amics hem volgut recollir en aquesta petita plana web el testimoni d'una vida que per a molts de nosaltres ha estat un punt de referència.
Si voleu enviar-nos algun text, algun enllaç a una altra publicació d'internet, o alguna fotografia d'en Pep, podeu fer-ho a graciespepsoler@gmail.com, i la publicarem en aquest blog. Moltes gràcies!

dimarts, 4 de febrer del 2020

Gratitud per la vida compartida

El grup Sagrera I de l'ACO
(Carme Torelló) La nostra història amb en Pep ve de lluny. L'any 1975 anem a viure a la Sagrera i el coneixem acabat de ser ordenat sacerdot. Era i sempre ha estat energia pura. A més de les feines parroquials, durant molts anys va treballar com a fuster, fent tacos de billar. Va engegar un munt de projectes i grups. De seguida formem part d'un grup de la naixent JOBAC amb ell com a consiliari, fem el butlletí d'aquest moviment i arribat el moment i de la seva mà explorem a quin moviment d'adults ens podem integrar. L'ACO ens acull amb els braços oberts. En Pep continua sent el nostre consiliari.
Amb ell grups i més grups de revisió de vida comencen a caminar, creixen, acullen, minven, es fusionen, desapareixen i fan constants equilibris per trobar-se i compartir la vida i la fe. L'agenda d'en Pep sempre treu fum.
En Pep ha estat sempre un més del nostre grup, però també era el nostre pal de paller. Amb ell hem crescut com a persones, com a cristians, com a treballadors... i com a capellà i com a amic ens ha acompanyat en totes les etapes de la nostra vida: en els nostres compromisos laborals, polítics, socials, veïnals o familiars, en les decisions importants de la feina o d'opció de vida, en el naixement dels nostres fills, en els seus casaments, en les malalties o la mort dels pares i familiars directes, en les nostres pròpies malalties...
Amb ell hem viscut i hem estudiat l'evangeli, hem viatjat i fet estades familiars, hem llegit i comentat llibres, hem vist pel·lícules i partits de futbol, hem fet recessos i formació, i hem patit per aquesta església que ell ha estimat tant, malgrat la seva pobresa i les seves deficiències i, en definitiva, hem celebrat i sobretot compartit la vida, tota la vida.   
Sentim una gran gratitud. Moltes gràcies per haver-nos estimat tant. Per ser el nostre amic, el nostre referent, el nostre consiliari; per il·luminar-nos el camí, per haver-nos mostrat Jesús.
Gràcies, moltes gràcies. Tot el grup de Sagrera 1 i per extensió tants d'altres dels quals n'has estat consiliari. El teu record no s'esborrarà mai.
Carme Torelló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada