En Pep Soler, capellà, amic, va néixer el 9 de gener de 1950 a La Geltrú i va morir el passat 4 de gener de 2020 a Sant Andreu del Palomar. Uns quants amics hem volgut recollir en aquesta petita plana web el testimoni d'una vida que per a molts de nosaltres ha estat un punt de referència.
Si voleu enviar-nos algun text, algun enllaç a una altra publicació d'internet, o alguna fotografia d'en Pep, podeu fer-ho a graciespepsoler@gmail.com, i la publicarem en aquest blog. Moltes gràcies!

dimarts, 4 de febrer del 2020

Els eixos de l'homilia de comiat

Junt amb d'altres capellans, d'exercicis al Miracle l'agot del 2019
(Joan-Enric Vives)

“Jo sóc el Bon Pastor”

Que coneix les ovelles, i elles el reconeixen; que dóna la vida per tots aquells que el Pare li ha posat a les mans, li ha donat..
Què significa avui ser Bon Pastor? La resposta l’ha dóna Mn. Josep Soler.
Aquí jacent en tenim una imatge viva. N’hi ha moltes, variades, complementàries, que sumen... Però Mn. Josep Soler i Llopart, fill de La Geltrú, a Vilanova i la Geltrú, que va servir les comunitats de Crist Rei, Bon Pastor, Can Vidalet, Sant Andreu, la JOBAC i l’ACO, ara Sant Andreu i Arxiprest... Arreu on passà ha deixat un record inesborrable de bondat, de ser bon pastor. Els qui som aquí ho testimoniem i donem gràcies per la seva vida lliurada.

Visquem sempre en l’Epifania

Temps de manifestació de la Llum, de la Vida, que en Jesús brillen i s’ofereixen als jueus i als pagans. Jesucrist, la Llum del món, Llum resplendor de la Llum, continua atraient des de la humilitat de Betlem, Fill de Déu i Fill del fuster.
Qui el segueix, qui li ofereix ja no or, encens ni mirra, sinó la pròpia vida, aquest la viu de veritat. I continuarà atraient ell també.
Avui ens convé tornar-nos-ho a dir, ratificar-nos en el valor immens de donar la vida, en la permanència en el seguiment humil del Senyor, en l’amor a l’Església, a les persones concretes, al poble...

Déu i la gent/el poble.

Així definia les seves grans prioritats ell mateix en un llibre del CPL que recull testimonis sacerdotals més actuals. Les seves grans passions.

Aquí mateix el van ordenar com a diaca

El 16 de juny de 1973 fa 46 anys Mn Pep Soler rebia aquí mateix a St. Andreu l’ordenació diaconal de mans del Cardenal Jubany, i jo també era ordenat aquí amb ell: Com a diaca s’identificava amb el Senyor per sempre,  predicaria a ple temps i dedicació a l’Evangeli de Jesús, la gran passió de la seva vida. Prometia el celibat per tota la vida, no estimar una família pròpia i obrir per amor -sempre més gran- el seu cor a tots, amb una preferència pels pobres; i ell ho ha concretat en els joves obrers i de barris, en el món obrer, en els ancians, en les parròquies. I ser diaca sempre, servidor sempre. Amb humilitat, abaixar-se per ser servidor...

Un gran amic

Estem acomiadant un gran amic, un gran capellà, un gran rector, un consiliari incombustible, un futbolista molt bo i generós, un amant del mar i de la muntanya, un company excel·lent en les excursions i viatges, un germà i tiet generós amb la família... Ell ens aplega. La seva vida ha donat fruit abundós...
Si ens empassem les llàgrimes, veurem la seva alegria, el seu repòs etern, la joia de veure’ns aquí reunits...
Que n’és de gran un bon capellà entregat i fidel. Que n’és de bella una vida viscuda i compromesa segons l’Evangeli de Jesús.

Viure plenament la vida eterna

Jo no moro, jo entro en la Vida, deia Sta. Teresa de l’Infant Jesús.- Em dedicaré a escampar el bé des de la vida eterna. Ara ho viu Mn. Josep.
Des del Senyor, des del cel, Mn. Pep Soler ens retornarà encara més ajuda, presència, gràcia, agendes plenes, servei, estimació, sofrença entregada per amor...
Com el beat Pino Puglisi, màrtir de la màfia a Palerm, per estimar i educar els joves...
Joan-Enric Vives i Sicília

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada