Junt amb d'altres capellans, d'exercicis al Miracle l'agot del 2019 |
“Jo sóc el Bon Pastor”
Que coneix les ovelles, i elles el reconeixen; que dóna la
vida per tots aquells que el Pare li ha posat a les mans, li ha donat..
Què significa avui ser Bon Pastor? La resposta l’ha dóna Mn.
Josep Soler.
Aquí jacent en tenim una imatge viva. N’hi ha moltes,
variades, complementàries, que sumen... Però Mn. Josep Soler i Llopart, fill de
La Geltrú, a Vilanova i la Geltrú, que va servir les comunitats de Crist Rei,
Bon Pastor, Can Vidalet, Sant Andreu, la JOBAC i l’ACO, ara Sant Andreu i
Arxiprest... Arreu on passà ha deixat un record inesborrable de bondat, de ser
bon pastor. Els qui som aquí ho testimoniem i donem gràcies per la seva vida
lliurada.
Visquem sempre en l’Epifania
Temps de manifestació de la Llum, de la Vida, que en Jesús
brillen i s’ofereixen als jueus i als pagans. Jesucrist, la Llum del món, Llum
resplendor de la Llum, continua atraient des de la humilitat de Betlem, Fill de
Déu i Fill del fuster.
Qui el segueix, qui li ofereix ja no or, encens ni mirra,
sinó la pròpia vida, aquest la viu de veritat. I continuarà atraient ell també.
Avui ens convé tornar-nos-ho a dir, ratificar-nos en el valor
immens de donar la vida, en la permanència en el seguiment humil del Senyor, en
l’amor a l’Església, a les persones concretes, al poble...
Déu i la gent/el poble.
Així definia les seves grans prioritats ell mateix en un
llibre del CPL que recull testimonis sacerdotals més actuals. Les seves grans
passions.
Aquí mateix el van ordenar com a diaca
El 16 de juny de 1973 fa 46 anys Mn Pep Soler rebia aquí
mateix a St. Andreu l’ordenació diaconal de mans del Cardenal Jubany, i jo
també era ordenat aquí amb ell: Com a diaca s’identificava amb el Senyor per
sempre, predicaria a ple temps i
dedicació a l’Evangeli de Jesús, la gran passió de la seva vida. Prometia el
celibat per tota la vida, no estimar una família pròpia i obrir per amor -sempre
més gran- el seu cor a tots, amb una preferència pels pobres; i ell ho ha
concretat en els joves obrers i de barris, en el món obrer, en els ancians, en
les parròquies. I ser diaca sempre, servidor sempre. Amb humilitat, abaixar-se
per ser servidor...
Un gran amic
Estem acomiadant un gran amic, un gran capellà, un gran rector,
un consiliari incombustible, un futbolista molt bo i generós, un amant del mar
i de la muntanya, un company excel·lent en les excursions i viatges, un germà i
tiet generós amb la família... Ell ens aplega. La seva vida ha donat fruit
abundós...
Si ens empassem les llàgrimes, veurem la seva alegria, el
seu repòs etern, la joia de veure’ns aquí reunits...
Que n’és de gran un bon capellà entregat i fidel. Que n’és
de bella una vida viscuda i compromesa segons l’Evangeli de Jesús.
Viure plenament la vida eterna
Jo no moro, jo entro en la Vida, deia Sta. Teresa de
l’Infant Jesús.- Em dedicaré a escampar el bé des de la vida eterna. Ara ho viu
Mn. Josep.
Des del Senyor, des del cel, Mn. Pep Soler ens retornarà
encara més ajuda, presència, gràcia, agendes plenes, servei, estimació,
sofrença entregada per amor...
Com el beat Pino Puglisi, màrtir de la màfia a Palerm, per
estimar i educar els joves...
Joan-Enric Vives i Sicília
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada