El Pep ha ressuscitat!

El Pep amb el seu germà Albert i el seu nebot Bernat fent camí als Ports de Beseit. Juliol de 1995

(Albert Soler) El buit que el Pep ha deixat en tots nosaltres, amics, companys, feligresos, família... és gran. Aquest sentiment s’agreuja aquestes setmanes de pandèmia i de confinament tan estranys i tan durs que vivim. Què hauria fet el Pep en tal cas? Què hauria dit en tal situació? I pensem: quina tristesa, tanta feina que ha hagut de deixar a mitges, ell que vivia tan atent a la parròquia, a l’asil, a l’ACO, a la gent... Quina llàstima que no hagi pogut completar tal projecte o tal altre!

I així anem fent camí conversant sobre tot el que ha passat darrerament. I no ens adonem que el Pep fa camí al nostre costat. No el sabem reconèixer. I tornem a pensar que el trobem tant a faltar a la parròquia, al grup, a la família. Quina tristor aquests dies amb l’església buida. I ell mateix ens ha de dir: Feixucs d’enteniment! No calia que passés tot això? Encara no ho heu entès? I mentre ens explica el sentit de tot el que estem passant —començant per la seva mort sobtada, pels enormes sofriments que es viuen als asils (a la Casa Asil de Sant Andreu!), als hospitals, a les famílies—, tot fent revisió de vida, se’ns abrusa el cor. I ens diu: El Senyor passa enmig de tots aquests trasbalsos, Ell hi és!

Finalment, quan partim el pa de l’amistat, del compromís, de la pregària, com tantes vegades havíem fet amb el Pep, encara que sigui a distància, llavors el reconeixem: realment el Pep ha ressuscitat, tal com havia dit el Senyor! I just en aquest moment, el Pep desapareix del nostre davant.

Per què Jesús desapareix quan els deixebles que fan camí amb Ell l’han reconegut? Per què els ressuscitats juguen a fet i amagar? Perquè som nosaltres que hem de canviar la nostra manera de contemplar el que succeeix al nostre voltant mentre fem camí. Perquè som nosaltres que veient, jutjant i actuant hem de revelar als que ens acompanyen el sentit del que està passant. Perquè som nosaltres que compartint el pa hem de ressuscitar i hem de fer que tot ressusciti. Perquè res no ressuscita en el més enllà que no hagi començat  a ressuscitar en el més ençà. Perquè hem d’aprendre a deixar-nos ser i a deixar que els altres siguin. Perquè hem de deixar que el Senyor sigui, i que el Pep sigui amb Ell.

Albert Soler Llopart

Carta a en Quim Cervera. En els inicis de la Jobac (3)

Benvolgut Joaquim,

Suposo que aquests dies passats vas disfrutar veient de primera mà unes eleccions de les de veritat. Quan vinguis ja ens hi ensenyaràs, ja que aquí per primera vegada en la història personal de la majoria dels que formem part d’aquest beneït país estem començant a veure’n unes.

Ja ens explicaràs com s’ho fan en el país veí perquè les eleccions no paralitzin tota la vida ciutadana i especialment la vida espiritual dels ciutadans, perquè sembla que a partir d’ara estarem molt tranquils, ja que ningú estarà per fer reunions de les nostres.

Anant ja al gra, et vull concretar una mica més la trobada de Setmana Santa.

Els temes continuen essent els mateixos i la distribució dels dies, també. El que hem concretat més ha estat la manera de tractar-los.

El tema principal, “El cristià en la societat d’avui” hem pensat fer-lo en forma de “carrefours”. Un d’aquests carrefours serà el de “Cristianisme i marxisme”.

L’altre subtema, “Projecció del nostre cristianisme en la societat”, l’hem dividit en quatre carrefours titulats “El cristià i les opcions polítiques”, “El perquè del compromís del cristià i com s’ha de concretar”, “Interpel·lacions que rep la fe de les altres opcions humanes” i “Jesús i les opcions dels grups del seu temps”.

El carrefour de “Cristianisme i marxisme” que és el que et toca a tu de col·laborar-hi es composarà de dues parts: una exposició primer, el mes breu i senzilla possible per part teva, de les següents qüestions:

1. Distinció i mútua relació entre el marxisme científic i el filosòfic, explicant què és una cosa i l’altra. Fent remarcar que hi ha diferents concrecions del marxisme.
2. Crítica de Marx a la religió.
3. Crítica del cristianisme al marxisme.

És evident que de cada una d’aquestes qüestions només podràs tocar algun punt, per tant no cal dir moltes coses, sinó poques i que les puguin assimilar, ja que estan molt despistats sobre el marxisme.

Cada carrefour durarà al voltant d’una hora i es repetirà tres vegades entre el matí i la tarda. Per això després de la teva exposició hi haurà un diàleg entre els participants al carrefour als quals s’oferiran diferents qüestions de les quals n’hauran de triar una, i que seran segurament:

• Aportacions mútues que es fan cristianisme i marxisme.
• Postura política del cristià davant el marxisme. 
• Paper del cristià en una societat marxista. 
• La violència i la lluita de classes en el cristianisme i el marxisme. 
• Què en diem els cristians de la postura de Marx davant la religió. 
• Què en diem de la postura de l’Església enfront del marxisme.

Si es veu necessari una exposició més àmplia o tractar alguna qüestió més profundament sobre el marxisme, s’oferirà en una hora lliure per als qui vulguin que tu els facis aquesta explicació.

Tot això és el més aproximat del que hi ha en aquests moments preparat. Diumenge que ve hi ha la reunió definitiva de la coordinadora, però no he volgut esperar a aquesta reunió per explicar-t’ho, ja que no hi seria a temps per enviar-t’ho a París. El dia que arribis ja t’ho explicaré millor.

Pensa també que els del Bon Pastor tenen bastant contacte amb el PTE i no sempre d’una manera reeixida.

Bé, aquí deixo la qüestió i fins aviat

Josep Soler

21 de març de 1977

Carta a en Quim Cervera. En els inicis de la Jobac (2)

 Benvolgut Quim,

Ha arribat el moment de fer un esforç per posar-te al corrent de les novetats hagudes sobretot a nivell de Jobac.

La primera novetat important és que finalment a nivell dels més joves es va tornar a constituir la coordinadora de sector en el mes de gener, i torna a funcionar a ple rendiment. Ja des de la seva constitució es troba ficada de ple en la preparació de la trobada de Setmana Santa.

El lloc de la trobada serà “Can Pedrós”, situat entre Sant Feliu de Codines i Castellterçol. És una casa de colònies de la parròquia de Sant Ildefons. Els dies seran els mateixos de cada any: de Dijous Sant a la tarda a diumenge al migdia.

Els temes de la trobada seran “El cristià en la societat d’avui”, desglossat en dos subtemes: “El cristià i el marxisme” i “La projecció del nostre cristianisme en la societat”. Aquests dos temes seran opcionals i, per tant, cadascú haurà de triar un dels dos el divendres al matí. El dissabte es farà la posada en comú al matí del que hagin treballat els dos grups per a tothom, intentant aclarir allò que hagi quedat fosc i arribar a unes conclusions entre tots.

Un altre tema que també serà tractat serà el de “Nosaltres i la fe cristiana” desglossat també en dos subtemes, “Creure en Jesucrist” i “La pregària”. El primer es realitzarà a través d’una ruta per grups que farem el divendres cap al tard i que acabarà amb una posada en comú i la celebració del Divendres Sant enmig de la muntanya. El tema de la pregària consistirà amb una hora de pregària personal que es farà dissabte  abans de la Vetlla Pasqual i on cadascú intentarà pregar a partir del que hagi viscut aquells dies i buscarà el seu compromís personal.

Això és el més important de la trobada de Setmana Santa d’aquest any i ja des d’ara et demanem la teva col·laboració directa sobretot de cara a ajudar la gent que es plantegi el tema del cristianisme i marxisme, on seria interessant una exposició senzilla per la teva part de què és el marxisme i que apuntéssim algunes de les qüestions més problemàtiques de la relació entre cristianisme i marxisme, a fi que sigui objecte d’estudi per part de la gent.

A part et demanem que hi siguis present el màxim de la trobada, ja que durant tota la trobada sencera pràcticament només hi podré ser jo.

La coordinació dels grups grans va seguint el seu curs i la coordinadora està a punt de fer sortir un butlletí com a prova i estímul per realitzar-ne altres.

Tot el Jobac en aquest moment pren part en l’àmbit de la fe del Congrés de la Joventut.

Suposo que t’hauran informat els del Clot sobre la possible animació del grup del Ricard a partir del fitxatge de dues noies via Jaume Grané a través meu.

Una qüestió conflictiva que tenim plantejada en aquests moments és el fet que en Tano ha fet una opció militant per la JOC i no vol saber-ne res de tot el que fem nosaltres. Pràcticament viu amb els de Granollers i viu dedicat als de Manlleu i Lleida i no hi ha manera que ningú connecti amb ell. Això ens ha fet plantejar amb el Pie, Joan-Enric, Fisa i Grané de buscar que hi hagi algú que intenti coordinar i confrontar les nostres experiències de revisió de vida. Ja veurem què en sortirà.

Una cosa que no he pensat de dir-te abans sobre la Setmana Santa és que segurament hi participaran un parell de grupets d’en Morlans i que ell mateix també vindrà a la trobada.

Com deus suposar aquí la qüestió política està en plena activitat i ens acapara a tots plegats molt. Actes, reunions, presentacions, tensions, rivalitats... és un continu. I per acabar d’arrodonir la cosa, la persecució arbitral i centralista contra el Barça personificada en la figura d’en Cruyff. Com pots suposar no parem.

Aquí acabo, desitjant que et puguis reservar les dates de Setmana Santa per a la Jobac i que la teva estada a París comporti a tots plegats noves llums.

Fins aviat,

Josep Soler

Sense data, inicis del 1977.

Carta a en Quim Cervera. En els inicis de la Jobac (1)

Benvolgut Quim:

Finalment em poso davant la taula i em decideixo a escriure’t. El primer que t’haig de dir és que t’entenia millor quan escrivies a màquina les coses. Realment vaig estar com dues hores per arribar a entendre algunes coses de la teva carta i finalment amb l’ajuda d’en Joan-Enric em sembla que ho he entès gairebé tot.

Primer de tot, et parlaré del JOBAC, en el qual hi ha hagut bastantes novetats, una és la incorporació definitiva d’en Josep Miralles com a substitut teu. Ha encaixat molt bé i a poc a poc va entenent el Jobac. A la trobada de grans va tenir intervencions afortunades i s’hi va trobar molt bé.

Una altra novetat és que en Joan-Enric va d’una manera regular al Bon Pastor i a poc a poc es va guanyant la confiança de la gent d’allà. Crec que la seva entrada allà ha estat decisiva, ja que, si no, a hores d’ara t’hauria d’estar parlant jo que el Bon Pastor ha deixat el Jobac, perquè hi ha hagut problemes molt importants, sobretot en l’aspecte de coordinació i encara que no s’han solucionat, de fet ha evitat que fossin irreversibles.

Hem fet ja dues trobades de Jobac, una a nivell de joves i una altra de grans.

La dels grans va anar molt bé i va consistir a definir-nos sobre el que enteníem que eren els nostres grups, la revisió de vida, el medi, la fe, i la coordinació. La gent hi va participar molt activament i, segons van dir, per primera vegada van entendre què és el que estàvem fent, sobretot en l’aspecte de la coordinació. Hi havia sobretot tres del Clot molt combatius de la coordinació en el treball de grups, però a la tarda a l’assemblea la cosa va quedar molt clara. Espero que els del Clot t’enviïn les conclusions quan estiguin fetes.

La trobada de més joves va ser la conflictiva, ja que es va presentar la nova forma de coordinació, que tu ja coneixes, que de fet tothom ja coneixia, però que en la trobada, per part dels del Bon Pastor, es va anar a desmuntar-ho, cosa que va portar molta tensió amb la gent dels altres barris i la impressió per part dels que hi van anar (jo no hi vaig ser, ja que era a la trobada de grans que era el mateix dia) fa ser molt fotuda. Ara intentem repensar-ho en els grups treballant-ho a nivell de revisió de vida sobre els fets que allà es van donar, com a nivell de repensar en els grups la coordinació. Ja veurem com acabarà. El positiu que hi hem vist en aquest fet és que per primera vegada s’ha provocat que la gent es qüestionés sobre la coordinació.

El dia 28 d’aquest mes es casen dos dels Mercader: en Joan i la Rosa, que m’han dit que t’ho digués, suposo que et deuen haver escrit, ja que volen venir una setmana per aquí a París.

Aquest dissabte vinent recomencem el seminari de joventut, que ha costat prou de recomençar. Per cert, suposo que deus saber que en Tano ha estat malalt i encara no s’ha reincorporat a la feina, espero que ho faci aviat, ja que fa molt que dura.

Aquesta setmana estem fent una lluïda Festa Major de la Sagrera, amb molts actes: festivals, cinema, teatre, sardanes, esbarts, campionats, homenatges, etc... i molta feina, ja que tot està centralitzat al Centre Parroquial del qual, com saps, en soc el consiliari.

Fins una altra vegada en què ens puguem comunicar. Ho deixo per ara, ja que em comencen a reclamar.

El teu amic,

Josep Soler

17 de novembre de 1976.

La missa familiar de Sant Andreu

Amics i amigues d'en Pep!

Som de la parròquia de Sant Andreu de Palomar. La missa familiar. Us enviem tres fotos i un video (que ens  conmou encara, sobretot perquè no podem fer ni missa en aquests temps...). 

Fa uns anys celebrant missa amb el futbol club de Sant Andreu, final de temporada.

Descans i àgape durant una excursió a Lourdes de la Nou el 2010

21 de desembre de 2019, assajant per a la missa. Sempre ens esperava a "l'entrada dels artistes".

Al final de la mateixa missa, cantant la cançò: JO NECESSITO DE TU, amb els nens.

Amb molt de carinyo, l'equip de músics de Sant Andreu

Déu ens ajudi a trobar la sortida d'aquesta situació. Una abraçada virtual!

Ajornem la trobada del 10 de maig

Amics, amigues,

Ja ens imaginem que ho veieu venir: Hem decidit ajornar la trobada que teníem prevista per al 10 de maig vinent a la parròquia de Sant Pacià, perquè és molt poc probable que es pugui fer pel confinament que, ai, vivim.

Nosaltres continuem actius amb aquest blog i us convidem a fer-nos arribar escrits o materials diversos. I seguim ben decidits a organitzar aquest acte de memòria d'en Pep. Ja us comunicarem la data quan estigui una mica més clar tot plegat. Comptem que serà o bé a la tardor, o bé en l'aniversari de la mort d'en Pep.

Molt bona Pasqua a tothom, que el confinament ens sigui lleu, que siguem solidaris amb els qui pitjor el porten. Cuidem-nos, cuidem i, mai millor dit: salut!

En record d'en Pep

Quim Cervera, Jesús Lanao, Pep Soler i Josep M. Fisa

(Jesús Lanao) Seria cap el 1978-79. Al Bon Pastor venia en Joan Enric Vives a ajudar Mn. Joan a la parròquia (una mena de “vicari”, a estones). Com que no teníem màquina de ciclostil elèctrica, quan necessitàvem fer fer còpies de cançons, etc. (per a trobades de la JOBAC, etc.) jo anava a la Sagrera. Allà em rebia, molt amable, en Pep, i amb una rapidesa i diligència increïbles em lliurava les 100 o 200 còpies que necessitava. 

El 1981 en Pep va venir al Bon Pastor i, al cap de poc temps, va ser nomenat rector de la parròquia. A ell li feia molta il·lusió (per això havia demanat venir al barri). 

Va esdevenir el “motor del canvi”, a tot nivell: fer equip amb les comunitats de monges i de jesuïtes, dinamitzar el consell parroquial, etc. Es van crear els grups de revisió de vida d’adults, la JOBAC s’eixamplà (arribant fins als 12 equips, amb més de 120 militants). I rebia amb molt de gust les iniciatives que sorgien: escola de pregària, exercicis a la vida ordinària,etc. 

Un dels seus objectius era que la parròquia fos dinamitzadora del barri (una mena de simbiosi enriquidora per a tothom). Per això estava en contacte amb l’Associació de Veïns, els grups polítics, la Cooperativa, l’esplai La Pinya, etc. No volia “capelletes” (li feia basarda). 

Aquest tarannà va caure molt bé entre la gent del barri (de tota mena); per això de seguida va ser molt valorat i acollit per tothom (creients i no creients). 

Vam celebrar els 50 anys de la parroquia (devia ser el 1988-89). El lema: “50 anys… i estem començant ¡” Aquest lema (que òbviament es prestava a bromes com “I quan acabarem?”) reflectia el seu esperit dinàmic i de futur (no hem “assolit” cap meta perquè aquesta està a l’horitzó que cerquem…).

Va ser una “época daurada” a molts nivells: social, polític, eclesial. També esclatà la crisi laboral  amb un atur que colpejava  joves i adults. Per això van sorgir les cooperatives (“Copastor”, allotjada als locals de la parroquia; “La Llauna”, al Poble Nou, i l’Associació de Joves contra l’Atur (AJCA), que també es va aixoplugar (en els primers temps) als baixos de la parròquia 

En Pep, durant els 11 anys de la seva estada al Bon Pastor, va deixar una petjada inesborrable. Tots en vam ser testimonis i beneficiats agraïts, doncs vam gaudir d’una “església” renovada de la qual en Pep era una mena d’estendard.

Jesús Lanao, Pasqua 2020