En Pep Soler, capellà, amic, va néixer el 9 de gener de 1950 a La Geltrú i va morir el passat 4 de gener de 2020 a Sant Andreu del Palomar. Uns quants amics hem volgut recollir en aquesta petita plana web el testimoni d'una vida que per a molts de nosaltres ha estat un punt de referència.
Si voleu enviar-nos algun text, algun enllaç a una altra publicació d'internet, o alguna fotografia d'en Pep, podeu fer-ho a graciespepsoler@gmail.com, i la publicarem en aquest blog. Moltes gràcies!

dijous, 5 de març del 2020

Malgrat la fatiga

En una tanda d'exercicis de l'ACO. Al Mas Blanc

(Grup Sagrera IV) Fa 12 anys ens va deixar com a consiliari en Martí Visa, rector de la parròquia de Sant Andreu. Després de 10 anys amb el nostre grup  i a la parròquia va haver de marxar per motius de salut.  Va arribar per substituir-lo en Pep Soler.
Veient que quedàvem sense consiliari i pensant que en Pep ràpidament quedaria agafat per altres compromisos, vam proposar-li de fer de consiliari del nostre grup, donant així continuïtat a l’acompanyament d’en Martí.
No ho va dubtar gens per dir-nos que sí, això que ja venia amb una sèrie de compromisos amb altres grups i que veia que el càrrec de rector de Sant Andreu suposava molt més que fer-se càrrec de la parròquia (CEL, Casa Asil, ...).
Portava un munt de coses però estava per totes. En ocasions venia al grup fatigat, després de empalmar varies reunions i alguna que altra eucaristia, inclús semblava que s’adormia, però estava atent al fet que revisàvem i després de esplaiar-nos amb el veure, en feia una síntesi buscant sempre un fet central i així ajudant-nos a reconduir la reunió.  Després de tants anys continuant encara estant al cas de fer una millor RdV, amb la participació de tots. El ens ha ajudat tots aquests anys a posar-nos les ulleres per anar veient i revisant la vida amb els ulls de Déu.
Era una persona que et posava les coses fàcils, molt proper, compartint també la seva vida a les reunions, qüestions de família o dificultats del dia a dia com a rector, reconeixent les seves limitacions  a l’hora de poder atendre a tots els que s’acostaven a la parròquia, sovint per demanar ajuda.
En ell es complia allò que demanava Jesús de fer als deixebles  “com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom” (Mt 20, 28).
Gràcies Pep!
(testimoni de la pregària que l'ACO de la zona va fer per ell a Sant Andreu l'1 de març de 2020)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada